La meva primera lectura de l’any ha sigut “La sega”, d’en Martí Domínguez, una novel·la ambientada al País Valencià rural durant els primers compassos del franquisme. L’autor posa èmfasi a les relacions que s’estableixen entre masovers, maquis i guàrdies civils, i com cadascuna de les parts encara l’inici d’aquest període fosc de la nostra història. S’hi narren, sobretot, fets tristos i injustos, descrits de tal manera que corprenen al lector des del minut u. És una obra extraordinària, que, entre d’altres, ha de servir perquè els que no ho vam viure tinguem present que, no fa gaire, al nostre país la gent es matava per motius ideològics o simplement perquè sí. I el més meritori de tot és que Domínguez, nascut als anys seixanta, ho narra tal com si ho hagués viscut, com si ell mateix hagués sigut testimoni d’aquesta història punyent protagonitzada per en Goriet. I ho fa amb una fidelitat que estremeix.

El mercat literari està ple d’obres que tracten la postguerra, que contextualitzen històries en una època que molts que la van viure –no tots– voldrien oblidar. Tanmateix, “La sega” és una de les que destaca sobre la resta pel seu testimoni colpidor i per la riquesa que desprèn a nivell literari. Totalment recomanable.