En el decurs dels últims temps, el panorama literari de fantàstic i ciència-ficció en català ha patit un salt qualitatiu i quantitatiu més que evident, i actualment l’oferta disponible d’obres d’aquests gèneres i en la nostra llengua és tal que t’obliga a ser optimista vulguis o no vulguis, malgrat que tan sols fa uns anys la cosa no pintava gaire bé i la situació del català en general és la que és.
Doncs bé, avui, mentre acabava de preparar la llista de llibres que m’agradaria que els reis duguessin a casa (llibres de Males herbes, Raig verd, Mai més llibres, Editorial Chronos… entre d’altres) he recordat l’aventura benintencionada que vam intentar dur a terme ara fa gairebé vuit anys. I és que Edicions Croma buscàvem justament això, ser partícips d’un moviment que, per sort, està prenent cada cop més força, i que no és cap altre que el de normalitzar la llengua catalana en un àmbit literari pràcticament exclusiu del castellà (o l’anglès).
Edicions Croma ens presentàvem a través d’un vídeo que, malgrat les limitacions tècniques, encara em fa eriçar la pell, i que va comptar amb la participació d’una bèstia de locutor com en Joaquim Díaz. Van ser mesos —un parell d’anys a tot estirar—, intensos, durant els quals vam patir bàsicament d’innocència i cert descontrol. No obstant això, espero que un dia, amb el pas del temps, puguem reprendre el projecte al punt on el vam deixar. Seria bestial.
