Estimat,

Eres un home bo, Pàtric. Un home que estimaves els teus amb bogeria i que ho donaves tot per fer riure i somriure. Eres un home inquiet de coneixement, un home parlador, un home escoltador. Un home d’històries i sopars de duro. Vivies fascinat pels fills i pels nets, i, per sobre de tot, per la Merche —la teva dona. Amb ella fèieu un duet fantàstic, un duet de pel·lícula, un duet que passarà a la història dels records més bonics catalogats mai per ningú.

A més a més, eres el meu sogre-pare, Pàtric. Sogre perquè tocava, pare perquè el cor així m’ho reclamava. Et vaig conèixer quan jo era ben petit —és sabut que amb la Laia anàvem a escola junts—, però va ser als 16 anys —ja en fa 26— que vam començar a ser família, quan des del primer moment que vam formar equip amb la Laia, tu i la Merche vau passar a ser una mica meus.

Ara que ja no hi ets, m’acomiado de tu amb un «a reveure, pare», perquè sí, perquè ens retrobarem allà on siguis i perquè et sento més pare que sogre. Et trobo a faltar, estimat. Et trobo a faltar moltíssim. Gràcies per aquests anys de vivències compartides, per haver-nos fet feliços i pels records meravellosos que ens deixes com a present. Gràcies per absolutament tot!

A reveure, pare! Has marxat en silenci, però l’univers sencer retrona en honor teu.

DEP Patrici Arnau i Sala