Males decisions

Males decisions, l’última novel·la de Susana Hernandez, ens relata la història d’un segrest d’allò més rocambolesc. Tanmateix, el segrest és el de menys, i l’autora el fa servir com a mecanisme per aprofundir en la misèria dels personatges que hi prenen partit.
 
Una parella decideix segrestar el seu nebot, i tant ells dos com els pares de la criatura entraran en una lluita per fer valer els seus interessos que anirà més enllà de la supervivència del nen o del dineral que se’n pot treure. És una novel·la d’acció trepidant, on tots els personatges mostraran les seves febleses, les seves pors i el seu passat funest, i que obligaran al lector a sentir ràbia, impotència, angoixa i tristesa molt intensament. Tant la mentida com la manipulació hi seran presents, i juntament amb el còctel personal que arrossega cadascun d’ells, faran que tots els protagonistes acabin reaccionant de manera imprevisible.
 
Una lectura molt recomanable, dura i frenètica, que segurament us durarà poc entre les mans gràcies a la necessitat de saber com acaba. Té 170 pàgines que es llegeixen en un sospir però que l’autora ha sabut aprofitar-ne fins l’última lletra. No us la perdeu, si us plau.
 

El somriure de Darwin

Llegir un llibre d’una tirada és un plaer que poques vegades he pogut regalar-me, sobretot a causa de la logística familiar. Tanmateix, ara que estic al llit engripat i sense haver-m’ho plantejat abans, es podria dir que ho he mig aconseguit. En una tarda-vespre i un matí m’he polit El somriure de Darwin, de l’Anna Maria Villalonga, i l’experiència ha sigut magnífica. Potser sembla una bestiesa, però permetre’s el luxe de llegir un llibre com aquest sense gairebé aturar-se és una delícia; i això vol dir dues coses: que he tingut temps de fer-ho, cosa que habitualment no tinc, i que la lectura ha sigut realment apassionant. De fet, els adjectius serien uns quants més: excitant, absorbent, captivadora… i anar tirant.

Els tres personatges protagonistes, que de fet en són quatre, estan tan ben construïts i són tan creïbles que vius els seus temors, els seus anhels i les seves esperances com si fossin els teus. I això que un dels personatges és un fill de puta en tota regla. Només per poder conèixer els seus protagonistes és de lectura obligada, però és que, a més a més, la història és tan tendra… i dura, i colpidora, i plena d’injustícies. És magnífica i està escrita amb molt d’amor i molta ràbia.

L’única part negativa –que no ho és de la novel·la en sí– és que tot el que s’hi explica deu haver passat alguna vegada, o dues, o moltes, a la vida real. O si més no, successos gairebé calcats, i això significa que l’Anna Maria fa una fotografia de la nostra societat tal com és: la majoria de cops injusta.

I no m’esplaio més que no vull fer espòilers.

Enhorabona, Anna Maria! Una lectura esplèndida!

Per cert, la novel·la l’ha publicat Llibres del Delicte.

Mans negres

Mans negres. Set històries curtes ben negrotes on en Marc Sergiot, l’inspector insígnia de Jordi de Manuel, hi té una presència més o menys important en funció del relat. Un homenatge en tota regla a un personatge que ha acompanyat a l’autor durant molts anys. Just el que necessitava aquests dies de molt tragí i poc descans! Indispensable!

I per cert, aquest dissabte dia 4 de febrer a la una del migdia es presenta a la Llibreria Nollegiu. Esteu avisats!

http://alombradelcrim.blogspot.com.es/2017/01/mans-negres-de-jordi-de-manuel.html