Males decisions

Males decisions, l’última novel·la de Susana Hernandez, ens relata la història d’un segrest d’allò més rocambolesc. Tanmateix, el segrest és el de menys, i l’autora el fa servir com a mecanisme per aprofundir en la misèria dels personatges que hi prenen partit.
 
Una parella decideix segrestar el seu nebot, i tant ells dos com els pares de la criatura entraran en una lluita per fer valer els seus interessos que anirà més enllà de la supervivència del nen o del dineral que se’n pot treure. És una novel·la d’acció trepidant, on tots els personatges mostraran les seves febleses, les seves pors i el seu passat funest, i que obligaran al lector a sentir ràbia, impotència, angoixa i tristesa molt intensament. Tant la mentida com la manipulació hi seran presents, i juntament amb el còctel personal que arrossega cadascun d’ells, faran que tots els protagonistes acabin reaccionant de manera imprevisible.
 
Una lectura molt recomanable, dura i frenètica, que segurament us durarà poc entre les mans gràcies a la necessitat de saber com acaba. Té 170 pàgines que es llegeixen en un sospir però que l’autora ha sabut aprofitar-ne fins l’última lletra. No us la perdeu, si us plau.
 

L’imperi dels lleons

D’en Sebastia Bennassar he llegit un munt de novel·les –de negres i d’altres colors– i puc dir ben alt que les històries que ens explica sempre m’han captivat d’allò més. Amb l’Imperi dels lleons, però, sembla que en Tià fa un pas més endavant, i que a més a més d’explicar-nos una història magníficament tramada i escrita, ens delecta amb un immens treball periodístic i amb un estudi exhaustiu a nivell d’història recent. Llegint la novel·la ens assabentem de tot allò que la màfia lionesa va fer des de principis dels anys setanta per acabar convertint-se en un dels grups criminals més importants dels últims anys, i ja aviso que no escatimaven en violència extrema i gratuïta. Una de les gràcies des del punt de vista dels lectors catalans, evidentment, és que gran part de la història passa a casa nostra, concretament a la Costa Brava, i això és un al·licient més per sentir-nos més propers al clan Niege i als seus enemics. Perquè sí, perquè vulguis o no acabes sentint en Jean Niege, la seva família i la resta de la banda com a éssers propers a qui acabes desitjant el millor.

Com sempre, la novel·la està magníficament escrita, i l’alternança constant entre les dues trames distanciades més de trenta anys li donen un motiu afegit per no poder deixar de llegir. No us la perdeu!

Felicitats, Tià, una feina encomiable!

http://www.crims.cat/cat/coleccio/28/L-imperi-dels-lleons.html