Cinema català a casa

Fent recerca per Internet sobre pel·lícules que a casa demanem als reis m’he trobat amb una situació que malauradament ens és massa familiar: la no presència del català. Tot i buscar pel·lícules que es van arribar a doblar en català en el seu moment i que les vam poder gaudir en el nostre idioma als cinemes, ara resulta que quan te les vols comprar per tenir-les a casa t’has de fotre i gaudir-les en altres idiomes.

Partim de la base que les pel·lícules doblades al català són una minoria, però si és que a sobre aquesta minoria encara la retallen més en les versions domèstiques per raons que més val no saber, estem arreglats. Collons, que afegir una pista d’àudio d’un idioma addicional no costa gens, i sobretot si l’idioma en qüestió és oficial i té el doblatge pagat! I no és qüestió de drets, no…

Exposo uns quants exemples del que parlo. Si volem comprar un boxset de totes les pel·lícules de Harry Potter, ens trobem que la versió espanyola en bluray conté aquests idiomes: anglès i castellà. En canvi, si comprem la versió francesa, els idiomes que ens ofereix són: flamenc, italià, anglès, holandès, francès, castellà, espanyol llatinoamericà, francès canadenc i… CATALÀ! Sí senyor, la versió francesa compta amb 9 idiomes i un d’ells és el català. Vaja, que si volem el boxset en qüestió en català hem de travessar la frontera. I això és una excepció? És casualitat? És un sol cas del que m’aprofito per fer demagògia barata?

Doncs no. Si en lloc del Harry Potter volem fer-nos amb els Jocs de la fam passa exactament el mateix amb la diferència que en aquest cas el català l’obtindrem de la versió italiana de les pel·lícules. I si seguim burxant m’he trobat en la mateixa situació amb Prometheus, la primera de Cars en bluray, o totes les pel·lícules de Madagascar (en la seva versió bluray).

D’acord no passa amb totes les pel·lícules, només faltaria, però és que només un sol cas ja el trobo greu, i més si resulta que el percentatge de pel·lícules doblades al català ja és ínfim de per sí. I afegeixo també que no em val el raonament que amb la versió original ja n’hauríem de tenir prou, això sí que és fer demagògia barata.

Males decisions

Males decisions, l’última novel·la de Susana Hernandez, ens relata la història d’un segrest d’allò més rocambolesc. Tanmateix, el segrest és el de menys, i l’autora el fa servir com a mecanisme per aprofundir en la misèria dels personatges que hi prenen partit.
 
Una parella decideix segrestar el seu nebot, i tant ells dos com els pares de la criatura entraran en una lluita per fer valer els seus interessos que anirà més enllà de la supervivència del nen o del dineral que se’n pot treure. És una novel·la d’acció trepidant, on tots els personatges mostraran les seves febleses, les seves pors i el seu passat funest, i que obligaran al lector a sentir ràbia, impotència, angoixa i tristesa molt intensament. Tant la mentida com la manipulació hi seran presents, i juntament amb el còctel personal que arrossega cadascun d’ells, faran que tots els protagonistes acabin reaccionant de manera imprevisible.
 
Una lectura molt recomanable, dura i frenètica, que segurament us durarà poc entre les mans gràcies a la necessitat de saber com acaba. Té 170 pàgines que es llegeixen en un sospir però que l’autora ha sabut aprofitar-ne fins l’última lletra. No us la perdeu, si us plau.