Farishta

Llegir coses d’en Marc Pastor fa que t’adonis de la sort que tenim de ser-ne coetanis. I tinc molts motius per dir el que dic, sobretot lligats a la qualitat literària de les seves novel·les; però també cal remarcar la valentia de la seva obra, perquè reivindicar en català la ciència ficció, la novel·la d’aventures i la fantasia com ho fa ell és motiu de celebració. Amb Farishta (Ara llibres, 2017), en Marc ens regala una història emotiva, angoixant i misteriosa, i ho fa en un context ben especial ubicat als anys noranta: un complex residencial al mig del no-res on hi conviuen famílies adinerades i amb una empresa de dubtosa reputació al darrere que el gestiona. La Farishta, la protagonista, arriba al complex pensant que hi passarà quatre anys de la seva vida treballant-hi, però la noia, que és adoptada i que pels que hem viscut d’una manera o altra el procés d’adopció d’una criatura aquest és un punt vital de la història, descobreix ràpidament que el seu nou lloc de feina amaga secrets que vénen de lluny i que l’afecten directament. El temps tindrà l’última paraula i, com diuen els propis editors, tot l’entremat que s’hi desenvolupa farà les delícies dels que en el seu moment vam ser seguidors fidels de Lost. A mi m’ha encantat!